La ciutat, amb el seu sentit vertical, les seves formes elementals i modulars. Un assentament humà on ens distribuïm i ens organitzem, amb el que podriem anomenar els acords socials.

Del camp a la indústria, de la naturalesa a les màquines, per aquest motiu l’home va canviar, industrialitzant també la seva manera de viure.

La seva organització es basa en formes cúbiques, les unes dins de les altres pel al millor aprofitament de l’espai, així doncs, la funcionalitat d’aquest està al servei de la seva rendibilitat.